La lluita que hem de desenvolupar contra la burgesia, contra el seu sistema de dictadura del capital i contra els règims que estructure i impose per a perpetuar-se, ha de ser una lluita política i de masses. La Classe Obrera ha d'estructurar-se políticament amb un partit d'avantguarda de classe, amb una formació científica que permeta una anàlisi correcta de cada situació, i ha d'actuar de forma massiva, és a dir, movent tota la massa treballadora per a aconseguir els objectius marcats. Qualsevol altra concepció de la lluita que hem de lliurar, qualsevol tipus de desviació, només durà a (o tindrà en el seu origen) posicions petitburgeses i la pèrdua de protagonisme del Proletariat en la batalla. L'acció política sempre ha de comandar la lluita, davant de qualsevol altre modus operandi; i l'acció de masses ha de ser la forma com la Classe Obrera la desenvolupe, per damunt, i allunyat, de qualsevol aventurisme individualista o grupuscular. Aquesta és la forma com la Classe Obrera lluita i com la seua consciència de classe creix i s'enforteix.
Un dels riscos que es corre és enlluernar-se amb romanticismes petitburgesos, ja siguen de caire nacionalista o militarista, molt més atractius a primera vista que la tasca comunista. Però, el problema no radica només en què això ens porte a un cul-de-sac, sinó que la lluita passa a estar protagonitzada per la petita-burgesia i, per tant, passa de forma indirecta a beneficiar a algun sector burgés. La Classe Obrera ha d'organitzar-se i desenvolupar la seua lluita de forma independent des d'un principi, i només així serà possible alguna aliança posterior amb altres sectors socials foragitats pel capitalisme sense que ens allunyem de l'objectiu final i sense que el Proletariat perda el comandament de la lluita.
Els comunistes hem de ser molt tossuts a l'hora de lluitar i a l'hora de fer pedagogia. Serem el sector polític més atacat pel sistema capitalista, perquè som aquells que veritablement acabarem amb ell, i mentre, no rebrem cap reconeixement de sectors populars no polititzats, a diferència del que reben sectors petit-burgesos radicalitzats o reformistes. Ni volem ni necessitem cap llorer electoral o propagandístic. La nostra fortalesa és saber que fem el nostre camí i que aquest és el camí correcte. Com deien al film Operación Ogro, el nostre treball, el treball dels comunistes, és "un treball de merda que és molt fàcil menysprear".
El problema és que altres, en realitat, no tinguen cap intenció de fer cap lluita obrera. La petita-burgesia radicalitzada pot fer una lluita molt cridanera de cara a la galeria, però a banda que el resultat final siga estèril, el problema d'arrel és que eixa lluita no tinga cap intenció d'afavorir la Classe Obrera, ni de forma directa, ni indirecta ni de retruc. Per tant, els comunistes hem de desconfiar de principi de qualsevol cant de sirena que vinga de fora de les nostres files, i analitzar acuradament els beneficis i desavantatges de les influències i aliances amb eixos sectors, anant al fons i no deixar-se enlluernar per cap embolcall cridaner.
Fem la nostra lluita dia a dia, obrer a obrer, experiència a experiència, militant a militant. Som treballadors en tots els àmbits de la societat, i en la política més encara. La victòria només vindrà d'un treball de classe constant, organitzat, callat i col·lectiu; en definitiva: lluita política i de masses.
