A l'hora de cantar l'Himne de la Classe Obrera, la Internacional, demostrem el nostre grau de compenetració com a classe organitzada. De la mateixa manera que el Proletariat ha de treballar plegat com un sol braç immens i ha de colpejar com un sol puny poderós, ha de sonar com una sola veu potent. I de moment, amb les actuals lleis físiques, això només s'hi pot aconseguir cantant-lo en una sola llengua al mateix temps. El nostre himne és cantat en totes les llengües del món allà on hi ha obrers conscients de la seua classe i arrelats i plegats en el seu idioma. I al nostre país, la llengua amb què la Classe Obrera conscient i organitzada políticament cante el nostre himne ha de ser la catalana.
No hi haurà una harmonia sobtada pel fet de tindre uns mateixos interessos de classe, de la mateixa manera que no s'eradicarà una malaltia només per la voluntat de sanar; o es posen les bases organitzatives per la seua conquesta o no hi ha resultats. I això queda palès a l'hora d'entonar la Internacional; no baixaran Sant Marx i Sant Lenin i faran que totes les llengües sonen, màgicament, com una de sola, no. Ho hem de fer nosaltres, ací i ara, i no auto-justificar-nos amb excuses descontextualitzades d'altres temps i d'altres indrets. La Classe Obrera del País Valencià del segle XXI s'ha d'organitzar al País Valencià i al segle XXI.
Queda molt bonic dir que el Proletariat parla tot ell la mateixa llengua, i que tota la classe ens entenem per tindre els mateixos interessos. Però una vegada acabada la poesia toca fer prosa. No hi ha d'haver uns que canten la Internacional en castellà i uns altres que la canten en valencià al nostre país, perquè durà a dos conseqüències: o desastre sonor a l'hora de cantar-la, per inintel·ligible, o separació en dos diferents actuacions en el temps dels comunistes valencians, amb tot el que això comporta, començant per la disgregació. I l'exemple de la Internacional és només una figura que representa un assumpte més profund. No tenim la intenció que la Classe Obrera valenciana organitzada s'equipare al cor de Viena; l'himne és només un exemple material clar d'un problema més general en la necessària unitat i organització homogènia i fèrria dels comunistes valencians, i de la inoperància i fracàs de la lluita si no es posen les bases per a fer possible la satisfacció d'eixa necessitat. Per a ser internacionals cal ser nacionals, i qui ho vulga entendre que ho entenga, perquè la burgesia ja entén eixe tema a la perfecció. No ha de haver-hi uns marxistes en valencià i uns marxistes en castellà, o uns marxistes abertzales i uns marxistes estatalistes. Només hi ha d'haver UNS comunistes valencians, units i organitzats en UN sol Partit de classe, i la nostra llengua és un instrument indispensable que farà el seu paper en aquesta tasca.
