La crisi del capitalisme és estructural, sí. Vint anys després de la desaparició del bloc comunista europeu, sorgit de la segona guerra mundial, s'ha intensificat una lluita pels recursos i les plusvàlues humanes a nivell mundial. Hi ha, per tant, una possibilitat creixent de guerra mundial, i mentrestant, a cada territori li és assignat un preu perquè les oligarquies de les potències anglosaxones i centreeuropees se n'isquen. Als països d'Europa del Sud els hi tocarà pagar un preu molt alt en plusvàlues humanes, amb conseqüències molt greus, i que ja estem veient, en pobresa, atur i desprotecció social. D'ací la reforma laboral, i les que vindran...
L'esquerra ha d'estar a l'altura de les circumstàncies, i només amb una anàlisi marxista pot aconseguir-ho. Bona part dels espanyols han donat la confiança a Esquerra Unida perquè estiga a l'altura de les circumstàncies i del temps històric. Per això, es fa imprescindible trencar amb la socialdemocràcia. Pactar amb el PSOE és no estar a l'altura de les circumstàncies. Obviar el camí de la mobilització i de la tensió és claudicar i entregar-se a les mans de la socialdemocràcia, el pitjor enemic, actualment, de la Classe Obrera. És moment d'acumular forces, de tensar la corda i d'assestar, com més forts millor, colps decisius a la socialdemocràcia espanyola. No és d'estranyar que uns dels agents més importants d'aquesta socialdemocràcia, com són els líders de CCOO i UGT, s'hagen immiscuït en el terreny de la política, i hagen demanat a Esquerra Unida d'Andalusia que pacte amb el PSOE, sí o sí. Esquerra Unida es faria un favor si es fixara en l'acció política del Partit Comunista Grec, l'estratègia principal del qual, els últims anys, s'ha basat en colpejar fins afonar pràcticament el "partit socialista". Aquest és el camí, i només així estarem en condicions, demà, d'enfrontar-nos al feixisme.
Unitat i organització de la Classe Obrera ja!
Veient que domineu bastant el tema del moviment obrer a Grècia: com veieu al partit Syriza, que ha crescut com l'escuma en les darreres eleccions (no es fa difícil pensar que en detriment del KKE)? Uns "esquerranistes" que els hi estan fent el joc als burgesos i oligarques, o bé una opció anticapitalista coherent amb la qual el KKE hauria de buscar una aliança? En part, el transvàs de vots pot ser degut a una mala estratègia o enfocament del KKE, o aquest ja fa bé de no centrar-se exclusivament en la lluita electoral? No ho sé, són algunes qüestions que em sorgeixen veient el resultat de les eleccion gregues.
ResponEliminaSalutacions company. No dominem la situació a Grècia, ni molt menys, ja que ens agradaria tindre més informació d'allà, com per exemple el tracte que han tingut per part dels mitjans burgesos públics i privats els diferents partits, tant en quantitat com en qualitat, o la procedència ideològica dels vots que han fet pujar Syriza, els quals creiem que en gran part venen del Pasok. Això sí, veiem clarament que no són cap perill per al sistema, ni tan sols pensem que tinguen ells mateixos eixa intenció, i que són una bona vàlvula d'escapament per al sistema capitalista en grans patacades com les que ha tingut el partit socialdemòcrata grec, sent un bon recanvi conjuntural i momentani. Fan una bona feina de desclassament, desideologització, despistament i afebliment del descontentament popular, llevant del punt de mira el sistema capitalista i la lluita de classes.
ResponEliminaRespecte al KKE, no tenim cap retret cap a ells, i ens sentim molts orgullosos i representats per la posició que ha mantingut i manté. Potser s'esperava que pujara una mica més en percentatge de vots, fins a un 10%, però queda clar que té una base sòlida, tant en suport popular popular com en consciència de classe, estructura i ideologia, que a més va en alça. Pensem que ha fet la feina electoral que havia de fer, com a una part més de tota la lluita, i que ara continuarà fent la seua tasca de lideratge de la Classe Obrera grega cap al Socialisme, sense cap cant de sirena d'"unitats de l'esquerra".
Serà impossible que n'hi haja una guerra a Europa davant la fallida del sistema capitalista...els exèrcits són també una empresa privada. I entre això i la Reforma Laboral retrocedim fins al segle XVIII...
ResponEliminabona nit i saltuacions socialistes d'un amic