Quan clarifiquem les idees i destriem el gra de la palla, la visió de la realitat se'ns presenta més comprensible, i l'estructuració ideològica pròpia esdevé una eina potent d'anàlisi i posterior transformació de la societat. Per tant, hem de desfer-nos d'etiquetes polítiques, sobretot ideològiques, sobreres, que només demostren la falta de solidesa de discurs i esdevenen una rèmora a l'hora del desenvolupament de la lluita. I això és el que hem de fer en la lluita socialista: buidar-la per a poder omplir-la.
Ho explicarem. Quan s'afebleix el concepte del Socialisme, quan es renuncia a diversos postulats i objectius del Socialisme, és quan s'han de posar pegats per a omplir i tapar aquestes renúncies. Aleshores, entren en joc els conceptes, ja elevats a ideologia, d'ecologisme, nacionalisme, feminisme, independentisme, animalisme, republicanisme i qualsevol -isme per imaginar, degenerant com a instruments polítics del capital per a enverinar i despistar la lluita política, i com a forma per a què la ideologia burgesa introduïsca els seus tentacles en les diferents parcel·les de la lluita de les classes populars.
Una vegada assumit el Socialisme en el seu conjunt, sense cap renúncia ni traïció, és quan podem assumir sense complexos la nostra plasmació nacional, republicana, ecològica, d'igualtat de gènere, etc. Una vegada assumit el Socialisme sense pegats, estem immunitzats contra qualsevol tentacle capitalista sota formes diverses d'"esquerres, progressistes i socials". Per exemple, el Socialisme comporta un respecte i harmonia amb el medi on hi habita la societat, però això no significa que no s'hi hagen de dur a terme obres conjunturals que signifiquen un eventual desequilibri amb el nostre medi, sobretot en temps d'amenaça i atac permanent capitalista, si és per al benefici de la societat i per a reforçar el nostre sistema. El Socialisme comporta alliberament de la dona i igualtat entre sexes, però això no comporta que, per exemple, en moment de conflicte amb l'amenaça imperialista no s'organitze la defensa, compartimentant-la per gèneres, i s'encomanen tasques sanitàries i d'elaboració de material bèl·lic a una població majoritàriament femenina. El Socialisme comporta la independència nacional dels pobles, però això no significa no haver de denunciar les polítiques imperialistes d'intent d'ocupació de països no agenollats al terrorisme internacional amb polítiques "independentistes" de distracció i engany, com la creació de bases militars otàniques a gran escala, Kosovo, o l'afebliment d'un Estat socialista com Xina via la farsa d'"alliberament" del Tíbet.
Pel que fa a casa nostra, i més centrats en el tema nacional, nosaltres no hem d'estar a favor de la independència (separació jurídica, política, legal i administrativa, per ser concrets) del nostre país per considerar-la una màxima universal i intrínseca a qualsevol país o nació, sinó com a instrument possible per a impulsar o reforçar el Socialisme al nostre país. Per altra banda, nosaltres no hem d'estar a favor o no d'una 3ª República espanyola (federal-confederal, pluriplural i tota el que es vulga) per considerar la unió entre pobles (unió jurídica, legal, política i administrativa, per ser concrets) una màxima universal a la que hem d'aspirar els socialistes, sinó per ser un hipotètic i possible instrument per a reforçar el Socialisme al País Valencià i als altres països de l'actual estat espanyol. I res més. Els marxistes sabem que el Socialisme significa, com a alliberament de la Classe Obrera contra la seua explotació, un alliberament dels pobles allà on la nostra classe hi guanya, i al mateix temps, una unió fraternal entre tots aquests pobles. Ara bé, la plasmació legal i jurídica, la forma estructural com es manifeste això, pot tindre diferents resultats, segons les variables, els esdeveniments, la correlació de forces, les envestides dels enemics interns i externs, les necessitats conjunturals, etc.
Fruit d'una concepció feble, buida, desclassada i de postal del Socialisme es creen consignes com "Independència i Socialisme", autèntics oferiments en safata de la lluita popular a la burgesia catalana, o consignes "Unitarias Republicanas" que acaben en espectacles xovinistes antivalencians i guateques dels grups azañistes. Si tenim clar que estem oprimits per un capitalisme que pren la forma política d'estat espanyol, i hi actuem en conseqüència com a classe organitzada, i al mateix temps tenim clar que pertanyem a un país, el País Valencià, format al llarg de la Història, i amb uns trets nacionals, culturals, lingüístics i socials concrets, sobre els quals la Classe Obrera s'hi ha d'homogeneïtzar i arrelar, i plasmem tot això en eines polítiques del Proletariat, aleshores haurem assolit un grau de fortalesa i cohesió que ens permetrà encarar la lluita amb veritables possibilitats de victòria.
En aquest article heu donat amb la clau, que no és altra que la lluita de classes com a eix de totes les altres lluites (malgrat que, pel fet d'afirmar-ho, hom serà qualificat de "simplista", "antiquat" o "ortodox" - sovint des de sectors autoconsiderats "d'esquerres"). I és que, si es desvirtua això, tal i com la burgesia desitja, es cau en el perill de convertir les lluites perifèriques de l'esquerra (i per perifèriques no s'ha d'entendre que poc importants) en quelcom histriònic, sense sentit i no poques vegades reaccionari: el feminisme en un femellisme transnoctat que enfronta la dona envers l'home, l'ecologisme en un malthusianisme irreal que contraposa ésser humà i medi ambient, l'anticolonialisme en un racisme invers que dirigeix la seva ira contra "l'home blanc" i el nacionalisme en una guerra entre pobles. Cal saber qui és el que fomenta la desigualtat de gènere, la destrucció del medi ambient, l'expoli dels pobles colonitzats (o, millor dit, neocolonitzats) i l'opressió nacional; no és altre que el qui explota i aliena la classe treballadora, li roba la seva plusvàlua i, en conseqüència, empitjora cada cop més les seves condicions de vida: el capitalisme, actualment en la seva etapa més senil, la globalització imperialista.
ResponEliminaBones apreciacions en allò de la degeneració de l'ecologisme i de l'anticolonialisme en malthusianisme irreal i en racisme invers per part de l'ala esquerrana capitalista. Inclús, esquitxa algun sector comunista, mostrant-se com anti-occidentalista, o en casos més propers que coneixem bé, en anti-espanyolisme, quan el problema és l'imperialisme occidental o l'imperialisme espanyol.
ResponElimina