Per a poder vèncer l'enemic, la burgesia i el seu imperialisme, cal atacar aquelles baules febles del sistema, parts semi-centrals o perifèriques del centre, tal i com ho va aconseguir fer la Classe Obrera dels pobles de l'antic imperi rus a principi del segle XX, i tal i com es va intentar a altres parts perifèriques del centre sistèmic, com a l'estat espanyol, encara que sense èxit. Ara, hem d'identificar la nostra regió, Europa del Sud, com a la baula feble clau del sistema imperialista occidental i mundial per a assestar un colp potent a aquest sistema terrorista.
Els treballadors sud-europeus hem d'identificar l'ordenament imperialista internacional de l'economia i la producció com a enemic principal del nostre territori, atorgant-nos la funció de balneari de l'Europa enriquida del nord, deixant-nos sense indústria ni agricultura. Cal insuflar un orgull i una identificació de la Classe Obrera amb el nostre territori regional que potencie la consciència proletària i aprofundisca en la lluita de classes, i actue contra les oligarquies nacionals que han creat, permés i potenciat aquesta situació.
I per a això, la Classe Obrera s'ha d'organitzar a tots els nivells. Cal engegar una Regional Comunista real, operativa, funcional i coordinada a Europa del Sud, que opere a l'eix que va des d'Atenes fins a Lisboa, abastant els Estats de Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia, a banda de Xipre o països perifèrics i meridionals de França, com la Catalunya o el País Basc sota el seu domini, Còrsega o Occitània, (amb la qual cosa es colpeja i desestabilitza, de retruc, l'organització territorial d'un Estat imperialista com França), atraient cap a un bloc real una part del seu territori i accentuant així la lluita de classes; trencar la UE i trencar cada Estat imperialista, al mateix temps que construïm les nostres estructures de classe a cada territori. I ara per ara, el Partit Obrer principal de la nostra regió és el KKE, podent ajudar a potenciar el desenvolupament del Partit de classe als grans Estats regionals, Espanya i Itàlia, i a tota la nostra regió. I el paper de la Classe Obrera valenciana ha de ser anar a favor de la creació d'aquest bloc obrer regional a Europa del Sud (a banda de potenciar l'organització de classe a nivell de país, nacional i estatal), on es practique un internacionalisme funcional i operatiu, més enllà de frases fetes; on a la nostra actuació no se li diga solidaritat obrera, sinó que siga un funcionament ferri i disciplinat d'una sola Classe Obrera a una regió on cal colpejar tots alhora i de forma coordinada; més que coordinada, organitzada, com un sol cos.
Que cada conflicte internacional on hi participen aquests Estats esdevinguen conflictes interns. Que enlairar un avió de l'OTAN des d'ací esdevinga un conflicte i una protesta a nivell social. Que a les oligarquies locals els tremole la mà a l'hora de decidir aventurar-se en una guerra mundial sota les faldes dels seus caps ianquis, per por a una volta de truita de la situació que la transforme en guerra civil. Fent un símil futbolístic, aquesta zona és l'àrea petita del camp de futbol que n'és el planeta, on el porter té l'avantatge i el control, però on també les pilotes que hi corren són les més perilloses.
