Hi ha una estranya convicció entre alguns “independentistes-model” de la nostra societat, de considerar la situació política del Principat com una situació de “transició nacional” cap alguna cosa semblant a la independència: “procés” diuen uns, “transició” diuen uns altres; i tot arran dels maleïts referèndums de mentida, que per l'únic que van servir va ser per desmembrar l'independentisme organitzat. Però és clar, a molts teòlegs de la causa ja els hi estava bé que foren de mentida, així tot podia continuar essent teologia. I mentrestant, sense saber-ho (alguns) Convergència es feia el cul gros al compàs de l'embranzida de les “entitats”, aquelles associacions no polítiques (teològiques), que conformen “l'independentisme convergent”.
Ara hi ha crisi, i aquesta “transició nacional” comença a no creure-se-la ningú. Ningú realment patriota. Madrid tiba i Convergència fa els deures, i als "independentistes convergents" ja els està bé, mentre conserven la masia, i algun pisset. Estem a les portes d'una nova baixada de suports a la independència, d'acord amb l'enquesta periòdica del CEO, segurament provinent d'aquells sectors que, en realitat, l'únic que volen és que el Barça guanye al Madrid, i que el president de la Generalitat tinga cognom català. Si no és així, no s'explica el suport tan gran que té el partit de Cambó.
És la nostra tasca destapar aquesta gran mentida. No n'hi ha, ni n'hi haurà cap moviment de dretes que recolze mai una independència del nostre país. Aquesta màxima, que només comprenem els marxistes, no la tenen clara ni els esquerranistes de les CUP “and company”. Però és així senyors: oblideu-vos del suport anglosaxó, del “com més de centre millor” ,i centreu-vos en representar i defensar els interessos dels treballadors de Catalunya (treballadors, no empresaris) i, si de cas, intenteu cercar suports a Rússia, Xina i aliats.... Úniques potències que estarien disposades a ajudar-nos, per tal de fer la guitza als de l'OTAN. O això, o no aneu d'independentistes, per favor.
