dissabte, 12 de novembre del 2011

Homenatge a Gaddafi. Suport a la resistència del poble libi.


   Des d'ací només volem retre un homenatge al principal lluitador antiimperialista que actualment hi havia fent front als criminals organitzats de l'OTAN, Moammar al-Gaddafi. Ha pagat amb la seua vida, com a màrtir del seu poble, la posició digna, patriòtica i valenta de no voler vendre el país i els seus recursos als terroristes occidentals ni a les camarilles feudals i reaccionàries locals.

   Ell no ha esperat cap negociació amb els estats agressors, ni cap eixida negociada al conflicte, ni cap entrega d'armes. Va encarar amb valentia el paper que li tocava jugar una vegada havia refusat qualsevol agenollament davant del terrorisme, i una vegada havia constatat el suport que tenia de tot un poble: defensar el país dels agressors externs i dels terroristes interns. I ha estat conseqüent fins a l'últim moment.

   Condemnem amb tota la nostra energia el seu assassinat, un magnicidi en tota regla, on ni tan sols hi ha hagut judici, ni a dins ni a fora; tota una regressió de l'imperialisme a l'hora d'intentar mostrar una façana legalista. Recordem que amb Milosevic hi va haver un "judici" dins del cor de l'imperi; amb Saddam Hussein, la farsa judicial ja no es va fer a Occident, sinó al propi país ocupat, amb una turba de titelles otàniques locals famolenques de revenja; i ara, amb la invasió de Líbia, ni tan sols hi ha hagut judici, ni dins ni fora. Aquesta és la putrefacció de l'imperialisme, que arriba fins i tot a corcar la seua façana legalista.

   Mentre, només ens queda donar tot el nostre suport i mostrar tota la nostra admiració al poble libi, que continua amb les armes a la mà i fent front als invasors i a la reacció titella. Són desenes de milers de patriotes i gent innocent que ja han estat assassinats pel terrorisme otànic. Aquest poble valerós tampoc no esperarà cap eixida negociada a cap conflicte, ni diferents meses de diàleg ni res. Sap quina és la veritable cara del terrorisme imperial, i sap també que només queda guanyar o morir. Ells són els nostres herois.

   Esperem que el que ha patit el lider libi ho patisquen els responsables de la seua mort i de l'aniquilació massiva del poble libi, i això està en les mans de la Classe Obrera occidental. Per Gaddafi, pel poble libi i pel Socialisme.


Fins sempre, Coronel!

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord. I si alguna cosa bona (enmig de tanta desgràcia) ha tingut la invasió de Líbia i el genocidi contra el seu poble és que han caigut totes les caretes: ja sigui a nivell internacional (Rússia i la Xina, no vetant la resolució de l'ONU que permetia a l'OTAN bombardejar el país magribí), a nivell polític nacional (amb ICV o ERC, donant suport a la invasió) o, molt especialment, a nivell de la intel·lectualitat suposadament d'esquerres i anticapitalista, que no ha tingut cap mena de recel a l'hora de repetir la propaganda de guerra contra Gaddafi (derivant, això sí, en una postura ni-ni - ni OTAN ni Gaddafi- que afavoreix als de sempre). Sobre ells, l'excel·lent bloc que enllaço a continuació va encetar una campanya de denúncia: http://dizdira.blogspot.com/2011/11/acusamos.html

    Salutacions!

    ResponElimina