DDR: elogi d'un país (i II)‏

   

   S'ha criticat, des de la premsa/propaganda capitalista i des de l'historicisme tendenciós, les morts provocades pel govern de la República Democràtica. Algú recorda (si parlem de la història recent recentíssima) de les morts provocades per Boris Ieltsin l'octubre del 93 i tot el patiment físic, les detencions i repressió realitzades sobre aquells que van defensar pacíficament la tornada a la URSS a Moscou, amb el consentiment dels EUA? O les provocades pel capitalisme del desastre a Sudamèrica (el feixisme local va ser la mà executora, el cervell i qui va estar darrere de tot, el govern de Washington).

   Naomi Klein parla d'un concepte que en aquest cas ens vé més que proper i necessari: és imprescindible per provocar un canvi de regim forçat que aquest siga acompanyat d'un shock continuat i sobretot, d'una concatenació de diferents “mini-shocks” que faciliten aquest canvi. I amb el canvi, la justificació de la violència per tal d'imposar un de nou. Ho vam vore a Xile, a Argentina, a Brasil, Uruguai i (en menor mesura però també amb grans dosis de crueltat i auspiciat per un règim social-demòcrata) a Bolívia. Ho vam vore molt recentment a Irak i a Afganistan. I en xicotetes dosi, es va patir també a la RDA, com a avantsala de l'enderrocament del bloc soviètic a Europa a les acaballes dels 80 i principis dels 90. Es troba més caduc actualment, més passat, més perdedor i més corrupte i corromput el model capitalista que no pas el socialista que va sucumbir a la propaganda mundial creada pel món capitalista. Prova d'això són les protestes arreu d'Europa demanant un canvi de model, protestes, això sí, censurades tant per les plataformes privades de televisió, com per tots els mitjans de comunicació i per les policies polítiques, més violentes que l'Stasi alemanya que tan criticada va ser en el seu dia per l'imperalisme internacional.

   Quin model ens van deixar pel camí els botxins del “lliure” comerç? Un model que, com ja s'ha dit, naix com a resposta a l'imperialisme i al capitalisme en sí que, després de les victòries i dels sacrificis de l'Exèrcit Roig (l'autèntic vencedor del nazime als camps de batalla) reivindica per a sí tots els territoris d'Alemanya. Davant eixa actitud injusta i prepotent, les forces socialistes no tenen un altre camí que dividir el territori germànic en dos com a mal menor per evitar un altre conflicte i com a punt de solució a la vanitat aliada comandada pels nord-americans. En poc de temps, la República nascuda tal dia com hui (7 d'octubre) l'any 1949, va recuperar el seu territori i va ser exemple no només dels països del Pacte de Varsòvia, sinó de la resta del món.

   Alçada de les ruïnes, i preparada per a tornar a enlairar-se. Per ells i pel seu passat honrós, i per nosaltres i pel nostre futur gloriós, avui celebrem la data del naixement: no us oblidarem, camarades.