Al País Valencià estem vivint les crues conseqüències de la dictadura del capital, amb robatoris constants en diversos sectors econòmics. Els atracaments i pillatges que l'oligarquia està perpetrant contra el sector públic han fet que els treballadors organitzats isqueren al carrer a manifestar el seu rebuig, com ha passat a Alacant i a València, i que el País Valencià torne a mostrar-se com aquell punt roig que va fer que l'Estat fera servir totes les seues armes del clavegueram feixista per a intentar anul·lar-lo dècades enrere, durant la transició del règim franquista al règim borbònic.
Per la banda esquerrana del capitalisme tornem a escoltar les veus que culpen de forma selectiva només uns membres de la màfia organitzada, deixant uns altres lliures de culpa, inclús sense assenyalar ni atacar la màfia conjunta com a concepte en sí. Perquè sabem, i hem de fer saber, que no es problema de gestió, ni de gestor, ni tan sols de color del règim amb què es vesteix el sistema capitalista-imperialista. És una qüestió de sistema. Amb la dictadura del capital, tinga la disfressa que tinga, tindrem més explotació, més pobresa, més robatoris i més atracaments a cara descoberta per part de la burgesia.
També altres veus clamen només contra l'espoli d'Espanya, fent creure que el problema radica en una mala gestió del capital, que el robatori depén de la localització geogràfica de la burgesia que gestiona els nostres diners i que patim alguna mena de colonialisme, discurs radical-petit-burgés promocionat per alguns sectors burgesos per a apartar l'imperialisme del punt de mira del descontentament popular. Un discurs, i una realitat, que originàriament es feia servir per a atacar i combatre de forma progressista el règim en benefici del nostre poble, veiem com es torna en un arma reaccionària per a salvar-li el cul al sistema i resguardar-lo de tota disputa política; cosa que, al mateix temps, ens referma més en la nostra convicció que ací no és possible un canvi de règim sense un canvi de sistema.
Organitzar els treballadors en la inculcació del reformisme és un atemptat contra la Classe Obrera. El conjunt dels treballadors ha d'organitzar-se políticament contra la dictadura explotadora que pateix, i un dels primers passos que ha de fer és denunciar els reformistes, els enemics selectius "del PP i d'Espanya" i, en definitiva, els venedors de fum de què un altre capitalisme és possible. Perquè això és, directament, mentida, i la conseqüència és dur la Classe Obrera a pitjors condicions d'esclavatge, amb una nova volta de rosca per part del sistema capitalista.
O es diu de forma clara que l'enemic del poble treballador i del seu progrés és el capitalisme, o s'està col·laborant amb la burgesia en la condemna del poble a una major misèria i a una major dificultat per a combatre. I la Classe Obrera organitzada políticament ha de ser implacable contra eixos enganys del sector esquerre del capital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada