Al País Valencià, i a altres països del nostre entorn, el moviment comunista pateix una certa dificultat a l'hora d'aplicar, desenvolupar i eixamplar els seus objectius i la seua presència. No parlem de les lògiques dificultats externes posades per part de la dictadura del capital, sinó de dificultats internes al propi moviment. Podem veure una gran formació teòrica i científica, però, manca el disseny i l'aplicació d'eines i actuacions que ens duguen al creixement i a la victòria. Tenim els coneixements científics del funcionament de la societat, però no som capaços del tot de construir amb èxit l'eina que ens permeta transformar-la.
L'eina principal de la Classe Obrera és el Partit Obrer. Cal crear Partit, però crear Partit no vol dir crear delegació. Només creant Partit s'aconseguirà un enfortiment d'aquest en instàncies majors i una potent Internacional. De la mateixa manera, per a crear grup, una col·lectivitat, cal crear persones. No ens confonguem: crear i formar persones no significa individualisme, sinó tot el contrari, formar-les sobre la integració en la col·lectivitat. Per a ser socials cal ser personals. Una persona feble, sense personalitat, desarrelada, etc, no serà d'ajuda en tasques importants per a la resta que l'envolte. Encetar la construcció del Partit a cada país no significa aïllament, sinó tot el contrari, posar una eina potent i pròpia al servei de la nostra classe i de tot el moviment comunista internacional. Cal crear Partit nacional al País Valencià, o millor dit, fer nacional el Partit (perquè el Partit ha de ser un, ací, a Madrid, a Atenes i a Bombai), per a poder ser útils ací i en instàncies majors. Cal evitar tota manifestació de desarrelament o despersonalització del moviment obrer. Cal fer el Partit al terra i no als núvols.
Igual que les màquines estan dissenyades a la mesura humana immediata, el Partit ha d'estar dissenyat a la mesura col·lectiva immediata. El Partit Obrer serà nacional o no serà. El Socialisme serà nacional o no serà. La Classe Obrera serà nacional o no serà. Una prova? La de l'internacionalisme, que s'aplica de forma amplificada i potent allà on està arrelat nacionalment. Si no, mirem tota la tasca internacionalista que desenvolupen cubans, coreans, o veneçolans, o bielorussos, etc. No es pot fer una manifestació a València i que no hi haja ni una Senyera al costat de la bandera roja de classe. Algú s'imagina una manifestació, del Partit o obrera en general, a Cuba o a Corea Popular, sense les seues respectives banderes nacionals? Mirem fins i tot un congrés del PC de Cuba, on al cartell la bandera nacional està davant de la bandera roja.
Cal aplicar tota la ciència marxista per a la consecució dels nostres objectius, per a la victòria de la Classe Obrera i del Socialisme. A nivell de les ciències naturals es té clar aquesta dualitat entre teoria i aplicació, entre ciència i enginyeria. Tota la ciència natural, com la Física per exemple, s'aplica per a la construcció de màquines i obres útils per a la societat. Els fenòmens físics existeixen com a tals, i la Humanitat aplica els coneixements que en té sobre ells per a construir aparells fets a la seua mida i per al seu benefici. El coneixement d'eixos fenòmens, la ciència, no determina o dicta el disseny, la mida, la utilitat i l'aplicació d'un motor; això ho fa l'enginyeria, aplicant les bases de coneixement que hi posa la ciència. Però, a nivell de les ciències socials, no ho tenim tan clar. L'avantguarda obrera ha d'aplicar tots els coneixements socials, fets ciència, per al desenvolupament del moviment obrer i socialista al nostre país. Ha de fer una aplicació tenint en compte les conjuntures de la nostra època, del nostre territori i de la nostra societat; ha de crear eines a la mida de la nostra realitat. De la mateixa manera que Newton, encara que tenim d'ell les bases sobre el coneixement físic actual, no ens detallarà com fabricar un cotxe per anar per les nostres carreteres actuals, no invoquem Marx o Lenin per a intentar que ens detallen com fer el Partit Obrer al País Valencià de hui. D'ells i de tota l'experiència històrica d'arreu en tenim les bases, que ja és prou; nostra ha de ser la perícia, l'enginy, la fermesa flexible i el sentit comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada