La causa independentista catalana navega contra la Història. La "Història", avui dia, no és més que la correlació de forces actual a nivell mundial, i la inserció de Catalunya en aquesta; però, també el posicionament de classe de l'anomenat "independentisme", i per tant, en la correlació de forces a nivell mundial. Si a algun sector social li interessa la independència de Catalunya, aquest és el de les classes populars en el seu conjunt. Contràriament, però, l'independentisme com a organització, i també com a expressió propagandística i cultural, prové de l'altre sector social, ben diferent al primer; és a dir, el de la petita, mitjana, i fins i tot part de l'alta burgesia. Significa això que aquest sector social té un interès de classe en l'assoliment de la independència? En absolut. Aquesta burgesia no s'enfrontaria mai a l'oligarquia estatal, en part perquè en forma part, i en part per que hi té molt a perdre (en un sentit econòmic, és clar). A més, ni l'OTAN ni la UE recolzarien mai una aventura burgesa-independentista a Catalunya, com tampoc la recolzarien al Kurdistan, a Escòcia, o a Còrsega. Llavors, per què “existeix” l'independentisme? Ni més ni menys que per a neutralitzar-lo. És tan paradoxal com pervers, però l'anomenat independentisme és, avui dia, un instrument de dominació de classe, de manteniment, en definitiva, de la legalitat estatal. No és ni més ni menys que una mentida.
La Història podrà dir en el futur que la burgesia de Catalunya va vendre la seua pàtria per salvaguardar els seus interessos econòmics, o bé que les classes populars, amb la Classe Obrera al capdavant, van assolir la llibertat nacional, en guerra contra la burgesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada