La necessària homogeneïtzació nacional de la Classe Obrera valenciana

   La lluita de classes és el motor de la societat i de la Història. Però, aquesta lluita es desenvolupa en indrets concrets, amb unes característiques determinades, i partint d'una situació objectiva de la Classe Obrera. El Proletariat, per a guanyar la guerra contra la burgesia, ha d'actuar i colpejar com un sol home, i això només és possible si estem homogeneïtzats dins de cada territori. No podem parlar de diferents classes obreres, una valenciana, una altra espanyola, una llatinoamericana, una altra musulmana, etc, dins del nostre país; al País Valencià només podrem combatre la classe burgesa i el seu sistema explotador si funcionem com una sola classe, la Classe Obrera valenciana.

   Podríem dir, completant la primera frase de l'article, que la lluita de classes és el motor de la societat i de la Història, i la nació (i la lluita nacional) és la carrosseria amb què funciona eixe motor. La Classe Obrera del nostre país té diferents orígens individuals, sent una part d'origen valencià, i sent una altra part d'origen estranger, ja siga espanyol o inclús d'altres continents. Qüestió a banda és el rebuig que hem de mostrar els marxistes cap a la política estructural capitalista d'emigracions i immigracions massives i de culte a l'al·loctonia, característiques tan necessàries per a la reproducció i manteniment del sistema. Però, una vegada assumida la realitat de la nostra classe, no ens queda una altra feina que treballar per la seua homogeneïtzació per a que puga esdevindre una sola classe, condició indispensable per a afrontar amb garanties la lluita.

   De la mateixa manera que la Classe Obrera ha d'esforçar-se i formar-se políticament en la seua batalla contínua contra la burgesia, també s'ha de fer aquest esforç i formació a nivell nacional, per a funcionar com un sol col·lectiu. La Classe Obrera del País Valencià, de la mateixa manera que s'ha de disciplinar políticament, s'ha de disciplinar nacionalment. Al País Valencià, la llengua catalana ha de ser la llengua col·lectiva de la Classe Obrera, i la Senyera, la bandera nacional sota la qual camine i lluite, juntament amb la bandera roja de classe.

   Reivindicar una falsa llibertat i relaxament unificador i homogeneïtzador, al·legant que a tal o qual indret, sobretot urbà, el valencià no és una llengua gens parlada, o els obrers són majoritàriament d'origen foraster, és caure en el parany paralitzador burgés i capitalista. Això és una treta individualista i antisocialista que entrebanca qualsevol articulació obrera. I la responsabilitat de l'avantguarda obrera és desenvolupar tot el seu treball polític sota els paràmetres nacionals propis que faran possible la nostra articulació i enfortiment. I al País Valencià això només és possible sent fidels als trets culturals, identitaris i nacionals sota els quals s'ha desenvolupat el país en els últims segles; la Classe Obrera del nostre país serà valenciana o no serà.

   Altrament, l'únic que ens espera és la relaxació política, l'afebliment estructural i i la disgregació operativa. O esperar que els nostres trets nacionals actuals propis desapareguen per complet i intentar el mateix procés sota paràmetres espanyols,... o àrabs, o xinesos, o... i això si encara queda país i societat on actuar.