El Dret d'Autodeterminació no pot ser un concepte buit i una consigna repetitiva sense fonament a l'hora d'elaborar el nostre discurs; aquest dret ha de materialitzar-se en la realitat, i no quedar en el món dels discursos metafísics. De la mateixa manera que el Socialisme en un Estat s'ha de materialitzar amb la Dictadura del Proletariat, el Dret d'Autodeterminació d'una nació ha de materialitzar-se amb una República nacional.
El poble valencià, i tots els pobles de la nació catalana, tenen dret a regir-se lliurement, i açò només és possible amb l'assoliment d'un estatus jurídic concret i real, la República nacional. I això passa amb tot, com per exemple amb la llengua; per a què una llengua siga l'idioma d'ús habitual en tots els àmbits dins d'un territori, cal un cos legal i jurídic que la protegisca i la potencie. El País Valencià, i la resta de Països Catalans, només poden desenvolupar-se com a nació lliure si esdevenen una República federal i sobirana.
La nostra República nacional ha de ser sobirana i desenvolupar-se de forma lliure. I la nostra llibertat només es podrà defensar si combatem i afeblim qualsevol entitat i manifestació de l'imperialisme, ja siga enderrocant i fugint de l'estat imperialista espanyol o de la potència supraestatal de la Unió europea.
Els esdeveniments que s'estan produint arran de la crisi sistèmica capitalista, i les respostes que s'estan donant al País Valencià, a l'estat espanyol i a la UE determinaran la situació futura. No sabem si la resposta obrera al capitalisme i a la seua misèria serà conjunta i homogènia en el temps a l'Estat i a la UE, o si anirem enderrocant aquestes entitats imperialistes a trossos, ja siga amb la declaració d'independència d'Estats com Grècia respecte a la UE (no parlen els capitalistes de les famoses "independències" lituanes respecte a la URSS?) o amb la independència dels Països Catalans respecte d'Espanya. No sabem si la nostra força i llibertat, com a República sobirana dels treballadors, haurà de desenvolupar-se de forma independent o, pel contrari, el nostre Socialisme s'haurà de defensar i enfortir amb una unió o confederació amb altres Repúbliques socialistes. Però, per la nostra part, des de la lluita dels pobles i dels treballadors, dels pobles treballadors, no es pot anar per un altre camí que la materialització de la llibertat de totes les nacions en Repúbliques nacionals; com ho eren Ucraïna, Rússia, Bielorússia, Turkmenistan o Moldàvia, dins la URSS, primera Pàtria de tots els treballadors, o com ho eren les nacions de Sèrbia, Eslovènia o Croàcia dins la Pàtria Obrera dels eslaus del sud, Iugoslàvia; com ho van arribar a ser Txèquia i Eslovàquia, o com ho eren de forma separada Polònia, Hongria, Romania o Bulgària.
Soterrem la metafísica, les pors i els mimetismes errats. Contra l'imperialisme i el supremacisme xovinista, enlairem les banderes de la lluita obrera i nacional, amb la lògica materialització de la Dictadura del Proletariat en cada República nacional; contra la burgesia i l'imperialisme, Classe Obrera i alliberament nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada