El primer que cal per a guanyar un combat, és saber qui és el teu enemic i identificar-lo. I el nostre enemic és l'imperialisme, fase senil i última del capitalisme; i l'imperialisme espanyol és la forma sota la qual es manifesta ací, al País Valencià i a tot l'estat espanyol, i contra la que cal lluitar amb totes les nostres forces.
L'imperialisme espanyol no és quelcom que vinga només de fora del País Valencià, des d'una Espanya metafísica que es troba a uns 300 o 400 quilòmetres de distància, i amb cognoms només castellans, sinó que s'exerceix des d'ací també i amb cognoms ben catalans. Les famílies burgeses del País Valencià són uns agents actius i estructurals de l'imperialisme espanyol, com ho són totes les burgesies perifèriques de l'Estat, incloses la catalana i la basca, a més de les famílies burgeses castellanes i d'altres indrets de l'estat espanyol.
Ací no hi ha cap lluita entre un nacionalisme espanyol i un nacionalisme valencià, com donant a entendre que hi ha 2 nacions en lluita. Ací el que esdevé és una agressió de l'imperialisme espanyol contra la Classe Obrera valenciana i totes les classes treballadores del país, de la mateixa manera que agredeix totes les classes treballadores d'arreu de l'Estat. A més a més, aquesta agressió i aquesta lluita pren unes formes nacionals clares, amb una burgesia valenciana que ha renegat de la llengua, la cultura i el país, confonent-se amb la burgesia castellana en tota l'estructura imperialista espanyola, i unes classes populars valencianes que no tenen interessos propis més enllà del país, per la qual cosa s'han mantingut arrelades a la cultura nacional, inclús integrant-se a ella quan eren de fora i si la ideologia dominant burgesa no hi arribava.
L'imperialisme espanyol no són només els Botín, González, Borbón, Koplowitz, Alba, Aznar o Zapatero, sinó que ho són també els Ortiz, Roig, Boluda, Lerma, Císcar, Camps, Barberà, Fabra, etc, i també els Pujol, Mas, Maragall, Fainé, Balañá, etc, i els Antich, Mata, Bauzá, Alzamora, etc. L'imperialisme espanyol pot parlar català i onejar Senyeres quan l'interesse, ja siga contra la unitat de la Classe Obrera o ja siga contra les altres burgesies rivals de l'Estat.
Per últim, cal destapar i denunciar el galdós paper que interpreta una part de la petita-burgesia, amb disfressa pseudo-independentista, alineant-se amb la burgesia i posant el sistema capitalista per damunt de les necessitats del país. Ens intenta fer creure que l'imperialisme espanyol és com una mena d'anomalia dins de tot el circuit imperialista internacional, i que a la resta d'Europa es viu una orgia de democràcia i respecte als treballadors i als pobles. Ni tan sols identifiquen Espanya com un Estat imperialista, perquè no volen atacar l'imperialisme, sistema que posen per damunt de tot, sinó que simplement volen participar del mateix circuit internacional imperialista però amb seient propi, cosa que és irrealitzable, i aleshores ataquen només allò espanyol. Aquests petitburgesos no entenen, o volen amagar, que dins del cor de les organitzacions imperialistes, com és la UE, no hi haurà canvis de base i d'estructura que puguen desestabilitzar-los, com és una independència, ni tampoc aniran contra els interessos d'un aliat estratègic i imprescindible com és Espanya. Ens intenten fer creure que l'estat espanyol és roín, però al mateix temps, que la UE, l'OTAN i altres estructures imperialistes estatals i internacionals són paradisos per als pobles, i que seran aliats del País Valencià i de la resta dels Països Catalans per la nostra cara bonica i per un atac sobtat de respecte a les nacions. I aquesta, com tantes altres, és una de les mentides petitburgeses que cal destapar i atacar.
Sobre aquest tema anirem aprofundint en posteriors articles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada