dimecres, 15 de febrer del 2012

La superioritat de la Classe Obrera, el Socialisme i el Treball


   La nostra lluita té per finalitat principal alliberar el subjecte més oprimit i explotat per la burgesia i la seua dictadura del capital: la Classe Obrera. Però, tot i ser un subjecte oprimit i explotat, no és aquesta la raó per la qual hem d'alliberar la Classe Obrera; altres col·lectius, com els artesans o sectors petitburgesos sucumbeixen davant del capital, desapareixent en molts casos, i no per això hem de salvar-los, com a classe, d'eixa opressió. La raó principal és que aquesta nombrosa classe, la dels obrers, és la que està en condicions de protagonitzar i comandar la lluita contra el sistema senil capitalista, i de dur les rengles en l'etapa històrica posterior del Socialisme, on predominarà el Treball com a paradigma central de la societat, i on l'explotació d'aquest i de l'home per l'home desapareixerà per complet. Per a encarar la batalla hem de ser conscients de la superioritat històrica de la Classe Obrera, el Socialisme i el Treball sobre els seus antagònics irreconciliables: la burgesia, el capitalisme i el capital.

   La Classe Obrera, el Proletariat, és la classe que té en les seues mans l'enderrocament de la burgesia com a classe dominant i explotadora, exercint sobre eixa classe minoritària, però amb el poder a dia de hui, una dictadura revolucionària, de la majoria productora sobre la minoria explotadora, la Dictadura del Proletariat, de la mateixa manera que s'exercix una dictadura fèrria sobre un criminal per a protegir la població. Podríem dir que la Classe Obrera és el producte social més valuós i preuat que ha creat la Història. Quan contemplem obres com el Micalet o Castell de Santa Bàrbara, hi hem de vore l'obra no d'un rei o mecenes determinat, sinó l'obra de la nostra classe, sota condicions d'explotació esclavista o feudal; el mateix hem de fer al contemplar qualsevol obra moderna, produïda pels obrers sota condicions explotadores assalariades. Si som capaços de crear nombroses i grandioses obres de tot tipus sota condicions alienes, què no serem capaços de fer, com a classe, per compte propi, és a dir, per compte del conjunt de la societat? I per a això, el primer pas és acabar amb el que ja són els paràsits de la societat, la classe burgesa.

   El Socialisme és el sistema que ha de substituir i soterrar el capitalisme i tot vestigi d'explotació i robatori social. És el sistema amb què la Classe Obrera expandirà fins a límits no coneguts el seu potencial. Una vegada el Proletariat ha pres consciència de classe i se n'ha adonat de la seua força productiva, haurà de canviar les actuals relacions de producció i imposar el Socialisme, establint definitivament una nova era històrica que ja es va encetar de forma clara amb la presa del poder per part del Proletariat rus en la Revolució d'Octubre de 1917. El Socialisme serà l'etapa adulta, madura, plena i reproductiva de la Humanitat.

   El Treball és i ha de ser l'activitat central i sagrada de la societat avançada, regida sobre el Socialisme, exercida per la Classe Obrera i el conjunt de classes treballadores. Actualment, veiem com infinitat d'esforç dels treballadors es malbarata de forma ridícula en la competència sense sentit entre diferents faccions i grups explotadors, mentre la societat no gaudeix dels beneficis del seu propi treball. Aleshores, hem d'assentar les bases per a convertir tota la nostra feina en Treball, és a dir, en una activitat que realitza la societat en benefici de la societat, i no per al benefici dels explotadors perpetuant la misèria del poble.

   Contra el supremacisme explotador i miserable que exerceix la burgesia, mitjançant l'irracional sistema capitalista i l'explotació humana, hem d'imposar la superioritat de la Classe Obrera, amb el Socialisme com a sistema i el Treball com a activitat central. La seua inferioritat queda palesa en el moment que necessiten expropiar el fruit del treball de la Classe Obrera; la nostra superioritat és clara des del moment que el nostre objectiu és enviar-los directament al poal del fem de la Història.

1 comentari:

  1. Bertolt Brecht va escriure el 1934 les següents paraules:

    Preguntes d'un obrer davant d'un llibre

    Tebes, la de les set portes, qui la construí?
    En els llibres figuren els noms dels reis.
    Arrossegaren els reis els grans blocs de pedra?
    I Babilònia, destruïda tantes voltes,
    qui la tornà a construir tantes d'altres? A quines cases
    de la daurada Lima vivien els obrers que la construïren?
    La nit en què fou acabada la Muralla xinesa,
    on anaren els paletes? Roma la Gran
    és plena d'arcs de triomf. Qui els erigí?
    Sobre qui triomfaren els Cèsars? Bizanci, tan
    cantada,
    tenia només palaus per als seus habitants? Fins i tot a la fabulosa
    Atlàntida,
    la nit en què el mar se l'engolia, els habitants clamaven
    demanant ajut als seus esclaus.
    El jove Alexandre conquerí l'Índia.
    Ell a soles?
    Cèsar va vèncer els gals.
    No duia amb si mateix ni tan sols un cuiner?
    Felip II plorà en enfonsar-se
    la seua flota. No plorà ningú més?
    Frederic II va vèncer la Guerra dels Set Anys.
    Qui la va vèncer, a més a més?
    Una victòria a cada pàgina.
    Qui cuinava els àpats de la victòria?
    Un gran home cada deu anys.
    Qui pagava les seues despeses?

    Una pregunta per a cada història.

    (1934, del llibre "Històries de
    l'almanac", 1939)

    ResponElimina